A pesar del que he indicat en el text anterior, de que no crec en cap veritat, si que hi ha un parell de, podríem dir-ne fets, que considero que son veritats indubtables. Un parell de coses que després de dubtar de tot, considero que son certes e indubtables.
El primer és que després de pensar-ho bé i examinar-ho tot amb molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert, que la proposició ‘m’equivoco’ és necessàriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit. Jo, que no estic segur que sóc, de l’únic que puc estar segur, és de que les meves idees tenen errors i son millorables.
Aquesta és la primera i casi única veritat del meu métode; jo m’equivoco. I si algú pensa que estic equivocat i que això no és cert; que m’ho digui.
Indicar els errors no és pas motiu d’humiliació, ni considero que se’m posi en dubte cap capacitat, al contrari, ho considero un fet molt positiu. Has tingut un interès en llegir el que jo he expressat i meditar-ho mínimament per veure que era erroni i jo no puc fer menys que agrair aquest interès. Gracies!.
Per altre banda, els errors son el que em permet millorar. Si no es detecta res; malament.
Si tot ja està perfecte, què es pot canviar per millorar-ho?.
Si tot ja està perfecte, què es pot canviar per millorar-ho?.
Els errors obliguen a tornar a treballar per aconseguir un resultat millor i això també es molt d’agrair. No es pas falsa humilitat, sinó evidencia de que el meu treball, només pot ser millorat gracies a tu, que em forces a corregir els errors o, a re-pensar el que ja he escrit.
En conseqüencia, a partir d’aquí tot el que llegeixis es tan sols una opinió més o menys fonamentada, que pot ser millorada, sobretot amb la teva contribució. Amb la teva opinió. Amb les teves idees. Les quals, al igual que les meves, també poden ser erronies. Doncs segur que tu, també t’equivoques. Tothom s’equivoca. Fins i tot els més importants filòsofs i polítics s’equivoquen quant expressen les seves veritats.
Això no vol dir que no em cregui res. El meu dubte tan sols implica que jo puc sentir, ara i aquí, més o menys simpatia per algunes idees polítiques i, mostrar-me en desacord o, pensar que certes idees son una bogeria perillosa, però cap idea, ni en positiu ni en negatiu, és per a mi; indiscutible.
Primer principi:
Tot principi és un mètode de treball provisional en el temps i l’espai, enfocat a resoldre un problema. La validesa del mètode s’estén fins que apareix un nou mètode que el millora en incloure algunes de les excepcions; no pas que el falseja.
Es col·loca per tant l’antic mètode i les seves excepcions, com a subgrups del nou mètode.
D'aquesta manera, el mostrar que hi ha excepcions a una proposta de mètode, no invalida el mètode, tan sols en defineix el seu abast en espera d’un nou principi millor que n'inclogui les excepcions.
En les següents planes o entrades, jo faré afirmacions i exposaré un munt d’idees. Faré frases categóriques i presentaré pensaments com si fossin la única veritat possible però, sempre has de tenir present la següent ‘coletilla’ ‘potser que s’equivoqui. I, fins i tot si es cert, cóm es podria millorar?’.
