Es curiós llegir el llibre de Lluís Codina i sentir que un llibre que parla del futur transmeti tanta sensació de passat.

Les idees i conceptes en general son correctes i no les critico pas, al que em refereixo son a les referències que dona que òbviament son del anterior mil·lenni i això es nota :)
Peró hi ha una cosa que considero un error. A la plana 73 diu tot fent referència a la enciclopèdia britànica que els costos son els mateixos si te un subscriptor com si en té desenes de milers.

Per a  tot seguit ampliar aquesta idea de que a Internet el cost es només per la copia zero i desprès no hi ha cost tot dient:

“El nombre de lectors d’un diari digital en Internet deixa de tenir importància a efectes de producció”.
Això es incorrecte i no es més que una transposició errònia del model diguem-ne atòmic (fent servir la terminologia Negroponte) al model de bits.

En el model atòmic, en general, el cost es alt quant la producció es petita i a mesura que la producció augmenta, els costos disminueixen perquè es pot repercutir en mes unitats. Això ja ho tenim gravat en el subconscient i tots associem ‘exclusivitat’ amb alt cost i, producció masiva amb baix cost.
Pensem en la roba. Automàticament sabem que per la roba el gran sobrecost es el canal de distribució no pas la fabricació, per tant, quantes més unitats porti el canal, més podrà repercutir les seves despeses i menys sobrecost aplicarà. El fabricant només s’ha d’encarregar de fer la seva roba el més barat possible –dins d’un estret marge- a la xina per exemple. El canal es qui ens ho portarà a casa i qui farà que algú que costa uns centims costi bastants euros. Si Zara pot vendre molt barat es perquè (entre d’altres raons) te un canal capaç de col·locar milions de copies dels models que fabrica.
A Internet les relacions son lleugerament diferents. Un producte o servei X te un cost Y i es ven a W€ on W-Y>0= benefici. 

Podríem dir que pel consumidor X=W €. A mesura que aquest producte es adquirit o es visitat per mes gent, el seu cost de producció Y€ va augmentant perquè el canal no existeix i per tant el fabricant o creador es qui s’ha d’encarregar “d’acollir els compradors”.
Peró el producte X s’ha de seguir venent al preu inicial X=W €. Tot i que ara, com que el cost Y€ ha pujat perquè, com que el vol mes gent, el fabricant ha d’invertir en servidors, personal i ampli de banda i la relació W-Y>0 es necessàriament menor que abans. Per tant es redueix el benefici.
Seguint amb el símil de Zara. Seria com si tots els compradors de Zara apareguessin al menjador del Sr. propietari de Zara cridant que volen comprar i no ho volen al mateix cost que la botiga sinó una mica meny.

Si li apareix només un comprador, el Sr. Amancio Prada estarà content. Vendrà la peça una mica més barata que a la botiga però s’estalviarà el canal. Per tant, sembla que això sigui un negoci rodo per a tots dos (client i comprador). Peró es que Zara te milions de clients. Obviament, quanta mes gent aparegui al menjador del senyor Amancio Prada, mes problemes li generarà i si el que li apareix son milions de persones haurà de prendre mesures importants que li representaran una forta despesa econòmica.

Aquest es un dels errors dels diaris digitals. Els que han tingut èxit s’han trobat que l’èxit ha disparat els costos de la web i per tant, si no hi ha hagut una planificació adequada d’ingressos per planificar aquestes despeses, l’èxit els ha portat a la ruïna econòmica i a la pèrdua de lectors perquè el bloqueig dels servidors provoca un mal servei i la imatge en surt perjudicada.

Peró es difícil fer la planificació adequada quant els ingressos vindran només en funció de les visites, que son les que et portaran a la ruïna si no tens uns ingressos per soportar-ho. Per tant, a Internet sembla que t’hagis d’arruïnar abans d’aconseguir triunfar. I de fet es així.

Xavier Arque Buenas. Me llamo Xavier Arque alias Dahl y este es un espacio en proceso de mutación hacia un nuevo blog más acorde con mi objetivo original que es el de ir presentando las ideas para sentar las bases de un nuevo partido de ámbito europeo. Los temas que se tratan están relacionados con las nuevas tecnologias, la política, la economia, la relación de géneros, la sociedad, el ser humano, la ciencia, España, Cataluña, Europa y todo lo que representa el cambió de paradigma que creo que es necesario en el mundo actual. Todos los textos tienen una función académica y no representan necesariamente mi opinión. Se utilizará indistintamente el catalán y el castellano.